Gabi i Paco

Hem conegut a una parella de Barcelona, la Gabi i el Paco, fa un parell de setmanes que estan per la India i viuen a Martorelles. Els vam coneixer abans d'ahir a l'hotel i son molt macos, enseguida hem conectaty.

Mysore es reconegut mundialment com a productorde seda i oli de sandal; la seda es molt valuosa pero perque us feun una idea el sandales ven a 600 euros el litre, es necessiten 2 tonelades de pols de fusta de sandal per fer 110ml d'oli, la base de tots els seus produtes derivats, encens, sabo, etc.... Si en vols comprar es facil que, com a turista, et timin, el mes aconsellable es comprar directament a la Goverment Silk Factory o a la Sandalwood Oil Factory, tambe queda l'opcio d'anar a un lloc de confianca i nosaltres hem tingut aquesta sort. El de l'hotel ens va portar a la Gabi, el Paco, a la Susana i a mi a una botiga petitissima que esta fora de la part turistica. Hem pogut veure com feien les barretes d'encens. Una dona molt gran s'encarregava de fer les barretes, en fa 7.500 al dia!!! Mentrestant el Josep passejava pel mercat de fruites i verdures per treure fotos.

El viatge cap a Mysore va ser especialment mogudet, una hora en bus local per carreteres infernals, hora i mitja esperant a una estacio perduda de la ma de Deu i 11 hores en tren, arribavem a Mysore a quarts de deu del mati.... No hem pogut actualitzar el blog abans.

Avui hem anat a un assentament tibeta a uns 90 km al nordoest. Des de que el Tibet va ocupat per la China a la decada dels cinaquanta, molts tibettans s'han vist obligats a fugir del seu pais per evitar formar part del genocidi huma i cultural que s'esta duent a terme al seu pais. El desti majoritari d'aquest exode es la India. Tot i que la majoria dels assentament estan al nord n'hi ha un al sud. Ha sigut com entrar en un altre pais. L'altre dia escribia que els indis son amables pero el que hem viscut avui realment no ho esperva, ens hem sentit acollits i cuidats per ells. Hem compartit menjar i conversa amb els monjos tibetans iens han guiat pelsseus temples, ja verue les fotos.
Pert cert, no hi ha manera de trobart un PC amb conexio USB per penjar les fotos, haureu d'aguantar la sessio maratoniana quan tornem.

Apa, ens veiem! dema segurament ens separarem de la Gabi i el Paco, ara anem a sopar tots plegats.

Mysore

Bones,

Doncs fa uns dies que estem per aqui. Vam arribar en un tren nocturn a segona classe sleeping despres d'haver agafat un bus de 'rodalies' i passar per un poblet, va ser una passada, d'aquelles coses que no les vius i veus si no viatges aixi...i us asseguro que va ser un regal.

Missore es una ciutat com mes civilitzada, hi ha molta fabricacio de seda (hem visitat la silk factory, no deixen fer fotos, ja us podeu imagnar perque, seguretat 0) i el palau del majaraha!! dos exemples de les mil indies que conviuen.

Avui estc molt emocionada..es com si haguessim estat en un altre pais. Hem anat a un assenament Tibeta de 40000 tibetans, imagineu, com tot Sant Feliu!! Doncs quan el Dalai Laa va haver de marxar del Tibet la India els hi va cedir terrenys. Ell esta al Nord i aqui al Sud hi ha aquest assentament. Hi ha quatre camps, hem visitat el temple mes gran, el Golden Temple, brutal!!! i despres hem anat a un Monestir, els monjos son encantadors, ja al bus hem conegut un noi de 37 anys que va venir a la India caminant des del Tibet passant per l'Himalaia quan tenia vint anys. Ara ja esta casat amb una noia tibetana te un fill ensenya Tibeta... aix... que s'em cau la baba...ja us ensenyarem les fotos. Despres de la visita i del dinar bonissim hem hagut de marxar pero ens quedat amb les ganes de mes, el viatge era llarguet, hem estat dos hores i mitja d'anada i les altres de tornada, i la tornada ha sigut tremenda, el bus atrotinadissim i el conductor descalc..........brrrr

Avui fent el viatge amb autobus me n'he adonat que ja comenco a veure mes les coses, ja no estic cansada i m'he anat habituant, ja no estic tant al.lucinada i comenco a veure i adonarme'n....sobretot avui amb el viatge que hem fet en bus... bufff, es abrumador les diferencies que veus aqui, es com si la injustia d'aquest mon aqui estigues augmentada amb una lupa... hi conviuen mil realitats i el que impacta mes es la normalitat amb el que sembla que ho viuen. Pero, evidentment, es la primera opinio d'algu que nomes fa sis dies que esta aqui i a mes TURISTA!! Tot i aixi t'atrapa... es cert, les olors, la gent, els colors.....

Fins la propera!!

Mes...

Be, ja sabeu on som i cap a on anem, ;) pero no em podia estar d'escriure quatre linies des del Googly... doncs que ens estem habituant, je,je, de moment deu ser un dels pocs llocs que encara no plou aixi que estem de sort pero crec que per poc temps. Avui em quedo amb el moviment de cap tant divertit que fan quan diuen 'si' semblen un tentenpie.

Apale que vull fer un cop d'ull a les noticies!!

adeu!

Kanchipuram

Estem a Kanchipuram, l'unica de les set ciutats sagrades de la India que esta al sud, a 76 km al sudoest de Chennai. Vam arribar despres de dues hores de tren; recordeu les imatges dels trens indis amb gent penajda de les ports dels vagons doncs igual. La diferencia es que la majoria eren estudiants de la Universitat de Madras
-l'antic nom de Chennai- o oficinistes. Tots anavem apretadets pero la gent es amable i considerada. Potser ahir va ser el moment mes dur del vaitge, de l'estacio a l'hotel vam estar 20 minuts pero, ostia, es van fer llarguissims. La motxila pesava un ou, no sabiem ben be on anavem, calor, pols, molt soroll i els dels rickshaws oferint els seus serveis... 5 minuts mes i pillo el primer que trobo. Deu meu!! l'hotel tenia aire acondicionat a les habitacions, netes i espaioses, un luxe per unes 600 rupies (10 euros la doble). Hotel Baboo Soriya, si us acosteu per aqui es lo mes recomenable.

Per la tarda hem visitat un parell de temples i hem trobat un grup d'italians, formen un grup heterogeni de joves que s'allotjen a un convent de Chennai i que han vingut a la India col.laborar amb no se qui per lo del Tsunami. Els guia es un cura una mica estrafalari pero semblaven bona gent.

A les quatre els carrers s'han omplert de nens, deu ser l'hora de sortida de les escoles. Van tots amb uniforme, les nenes amb dues trenes i ells amb corbata, els mes grans. Ens veuen, riuen, ens saluden i els mes agosarats ens demanen chocolate, pens!

Buff! s'ha apagat el ventilador del Interent Center -per cert es diu Googly, je je- i comenco a suar...

Al vespre a l'hotel vam coneixer la Sonia i el Patric, una parella de catalans que porten 6 mesos viatjant per Asia, han marxat aquest mati cap a Mysore i potser ens els tornem a trobar.

Ostia, ho deixo m'estic morint de calor...

FiB

Sembla mentida que Kachimpuram sigui una de les 7 ciutats sagrades de la India. Al carrer hi ha tanta gent i xivarri que sembla que estiguis enmig del Festival Internacional de Benicassim - tot i que en comptes de gafapastas t hi troves dones amb sari i homes amb bigoti.

grabando, grabando...

Quina desilusi'o no poder grabar dins dels temples! No deixen ni fer fotos, la mare que els va parir...

Res, em vaig a fer una fanta.

India

Volia escriure abans de sortir de Barcelona pero com soc un desastre no ho vaig fer, hauria explicat totes les pors que tenia quan pensava en el moment d'arribar a l'India. Doncs... de pors res de res, aixo si, crec que estic experimentat les coses mes habituals de la gent aque arriba a l'India, caos, moolta gent, molt soroll...pero, aixo es al.lucinant, que diferent es tot!!! t'estaries hores nomes passejant i mirant a la gent i la gent miran-te a tu! son tremendos!!! entre divertits, espavilats...jo encara no ho tinc clar, pero quan et parlen sembla que et prenguin el pel pero no tothom, a alguns veuen que descobreixes el joc i riuen pero d'altres et persegueixen i s'enfaden......pero son uns conyeros, de moment, ens pixem de riure, ja veuerem d'aqui uns dies.

Doncs la veritat es que estic encantada tenia tantes ganes de ser aqui i venia tan conscienciada que realment es el que m'esperava, que aixo no vol dir que flipi perque aixo es brutal!!!

Be, no escric mes que sino es fa pesat, ho expilicaria TOT perque tot es nou pero no es plan... els que heu estat aqui ja ho sabeu i els que no, A QUE ESPEREU, nomes amb un dia i ja val la pena!! AIXO S'HA DE VEURE i VIURE!!

apa, anem a cel.lebrar el meu aniversari amb un soparet indi, ja veureu treurem foc pels queixals!! (dl picant)

adeeeeeeu

Ja som aqui!

Pue ya ta! Ja som aqui, hem arribat aquesta matinada a les 5:00 despres d'un vol de 9:45h que s'ha fet una mica llarg. Estava majoritariament ocupat per indis i algun estranger. Com sempre hi havia l'inevitable grup de catalans i, sorpesa, una de les hostesses era espanyola.

Hem arribat petats a l'aeroport de Chennai i les nostres maletes no surten... paciencia i molta dignitat, si senyor!!! han sigut les ultimes pero nosaltres hem aguantat amb una flema britanica que no se d'on l'hem tret, deu ser que estavem rebentats... Pero ens hem despertat de cop, el trajecte fins l'hotel l'hem fet amb un taxi que ens esperava i ha sigut increible. Estan com una cabra!!! eren quasi les 6 i el carrer estava ple, aixo si, cap senyal de transit i lo que mana es la llei del mes fort i el que fa mes soroll amb el claxon...

Avui es l'aniversari de la Susana i tinc el movil conectat, aixi que no hi ha excusa, els sms funcionen.... jejeje

Aquest pais es un caos i tens complexe d'euro que camina, sort del cunyat que se les sap totes, nosaltres de moment anem de motxila, pobre Jose...

Aquest migdia hem descansat i ara estem donant un volta per la ciutat, un tros en rickshaw i l-altre a peu, es una experiencia: soroll, olors que millor no saver de que son, gent que directament et demana rupies sense cap tipus de vergonya, vaques (algunes) i gent, moooolta gent.... Dema a les 7 surt el tren que volem agafar per anar a Kanchipuram, es una de les set ciutats sagrades de l'India i sembla que val la pena visitar, suposo que ns quedarem un parell de dies abans d'anar cap a Mysore.

Per cert, a l'avio vam coneixer en Nat, un indi de Chennai que viu i treballa a Chicago en software (que raro!) i que viatjava amb la seva dona i els dos flls a veure els avis. Vam estar quasi dos hores xerrant, be, ell xerrava i jo intentava dir alguna cosa en angles... La veritat es que va fer mes facil que passes el temps. Nandri Nat!

Per ara aixo es tot, apa, ens veiem!

(el accents no hi son aposta, no n'hi han al teclat!)