Gabi i Paco
Hem conegut a una parella de Barcelona, la Gabi i el Paco, fa un parell de setmanes que estan per la India i viuen a Martorelles. Els vam coneixer abans d'ahir a l'hotel i son molt macos, enseguida hem conectaty.
Mysore es reconegut mundialment com a productorde seda i oli de sandal; la seda es molt valuosa pero perque us feun una idea el sandales ven a 600 euros el litre, es necessiten 2 tonelades de pols de fusta de sandal per fer 110ml d'oli, la base de tots els seus produtes derivats, encens, sabo, etc.... Si en vols comprar es facil que, com a turista, et timin, el mes aconsellable es comprar directament a la Goverment Silk Factory o a la Sandalwood Oil Factory, tambe queda l'opcio d'anar a un lloc de confianca i nosaltres hem tingut aquesta sort. El de l'hotel ens va portar a la Gabi, el Paco, a la Susana i a mi a una botiga petitissima que esta fora de la part turistica. Hem pogut veure com feien les barretes d'encens. Una dona molt gran s'encarregava de fer les barretes, en fa 7.500 al dia!!! Mentrestant el Josep passejava pel mercat de fruites i verdures per treure fotos.
El viatge cap a Mysore va ser especialment mogudet, una hora en bus local per carreteres infernals, hora i mitja esperant a una estacio perduda de la ma de Deu i 11 hores en tren, arribavem a Mysore a quarts de deu del mati.... No hem pogut actualitzar el blog abans.
Avui hem anat a un assentament tibeta a uns 90 km al nordoest. Des de que el Tibet va ocupat per la China a la decada dels cinaquanta, molts tibettans s'han vist obligats a fugir del seu pais per evitar formar part del genocidi huma i cultural que s'esta duent a terme al seu pais. El desti majoritari d'aquest exode es la India. Tot i que la majoria dels assentament estan al nord n'hi ha un al sud. Ha sigut com entrar en un altre pais. L'altre dia escribia que els indis son amables pero el que hem viscut avui realment no ho esperva, ens hem sentit acollits i cuidats per ells. Hem compartit menjar i conversa amb els monjos tibetans iens han guiat pelsseus temples, ja verue les fotos.
Pert cert, no hi ha manera de trobart un PC amb conexio USB per penjar les fotos, haureu d'aguantar la sessio maratoniana quan tornem.
Apa, ens veiem! dema segurament ens separarem de la Gabi i el Paco, ara anem a sopar tots plegats.
Mysore es reconegut mundialment com a productorde seda i oli de sandal; la seda es molt valuosa pero perque us feun una idea el sandales ven a 600 euros el litre, es necessiten 2 tonelades de pols de fusta de sandal per fer 110ml d'oli, la base de tots els seus produtes derivats, encens, sabo, etc.... Si en vols comprar es facil que, com a turista, et timin, el mes aconsellable es comprar directament a la Goverment Silk Factory o a la Sandalwood Oil Factory, tambe queda l'opcio d'anar a un lloc de confianca i nosaltres hem tingut aquesta sort. El de l'hotel ens va portar a la Gabi, el Paco, a la Susana i a mi a una botiga petitissima que esta fora de la part turistica. Hem pogut veure com feien les barretes d'encens. Una dona molt gran s'encarregava de fer les barretes, en fa 7.500 al dia!!! Mentrestant el Josep passejava pel mercat de fruites i verdures per treure fotos.
El viatge cap a Mysore va ser especialment mogudet, una hora en bus local per carreteres infernals, hora i mitja esperant a una estacio perduda de la ma de Deu i 11 hores en tren, arribavem a Mysore a quarts de deu del mati.... No hem pogut actualitzar el blog abans.
Avui hem anat a un assentament tibeta a uns 90 km al nordoest. Des de que el Tibet va ocupat per la China a la decada dels cinaquanta, molts tibettans s'han vist obligats a fugir del seu pais per evitar formar part del genocidi huma i cultural que s'esta duent a terme al seu pais. El desti majoritari d'aquest exode es la India. Tot i que la majoria dels assentament estan al nord n'hi ha un al sud. Ha sigut com entrar en un altre pais. L'altre dia escribia que els indis son amables pero el que hem viscut avui realment no ho esperva, ens hem sentit acollits i cuidats per ells. Hem compartit menjar i conversa amb els monjos tibetans iens han guiat pelsseus temples, ja verue les fotos.
Pert cert, no hi ha manera de trobart un PC amb conexio USB per penjar les fotos, haureu d'aguantar la sessio maratoniana quan tornem.
Apa, ens veiem! dema segurament ens separarem de la Gabi i el Paco, ara anem a sopar tots plegats.

0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home