Ja som aqui!

Pue ya ta! Ja som aqui, hem arribat aquesta matinada a les 5:00 despres d'un vol de 9:45h que s'ha fet una mica llarg. Estava majoritariament ocupat per indis i algun estranger. Com sempre hi havia l'inevitable grup de catalans i, sorpesa, una de les hostesses era espanyola.

Hem arribat petats a l'aeroport de Chennai i les nostres maletes no surten... paciencia i molta dignitat, si senyor!!! han sigut les ultimes pero nosaltres hem aguantat amb una flema britanica que no se d'on l'hem tret, deu ser que estavem rebentats... Pero ens hem despertat de cop, el trajecte fins l'hotel l'hem fet amb un taxi que ens esperava i ha sigut increible. Estan com una cabra!!! eren quasi les 6 i el carrer estava ple, aixo si, cap senyal de transit i lo que mana es la llei del mes fort i el que fa mes soroll amb el claxon...

Avui es l'aniversari de la Susana i tinc el movil conectat, aixi que no hi ha excusa, els sms funcionen.... jejeje

Aquest pais es un caos i tens complexe d'euro que camina, sort del cunyat que se les sap totes, nosaltres de moment anem de motxila, pobre Jose...

Aquest migdia hem descansat i ara estem donant un volta per la ciutat, un tros en rickshaw i l-altre a peu, es una experiencia: soroll, olors que millor no saver de que son, gent que directament et demana rupies sense cap tipus de vergonya, vaques (algunes) i gent, moooolta gent.... Dema a les 7 surt el tren que volem agafar per anar a Kanchipuram, es una de les set ciutats sagrades de l'India i sembla que val la pena visitar, suposo que ns quedarem un parell de dies abans d'anar cap a Mysore.

Per cert, a l'avio vam coneixer en Nat, un indi de Chennai que viu i treballa a Chicago en software (que raro!) i que viatjava amb la seva dona i els dos flls a veure els avis. Vam estar quasi dos hores xerrant, be, ell xerrava i jo intentava dir alguna cosa en angles... La veritat es que va fer mes facil que passes el temps. Nandri Nat!

Per ara aixo es tot, apa, ens veiem!

(el accents no hi son aposta, no n'hi han al teclat!)